Cançó relacionada: Qualsevol de nadius americans del sud-oest nord-americà.
Kokopelli és conegut com a déu de la fertilitat en la mitologia dels americans natius del sud-oest dels Estats Units. Kokopelli és a més un antic déu dels indis Hopi de la fertilitat i la comunicació poderosa.
Entremaliat, curandero i compte contes, Kokopelli ha estat font de sorpresa durant segles i en diferents països. Kokopelli encarna l'autèntic sud-oest nord-americà, el qual data de fa al voltant de 3000 anys d'antiguitat, quan es van tallar els primers petroglifos.
Encara que els seus autèntics orígens són desconeguts, aquest flautista i viatger «casanova» és una figura sagrada per a molts nadius del sud-oest nord-americà. La seva figura geperuda ha estat trobada en pintures i gravats en murs de roca i cantells rodats per tot el sud-oest nord-americà.
Hi ha molts mites sobre el famós Kokopelli. Un dels quals és que viatjava de llogarret en llogarret portant el canvi d'hivern a primavera, fonent les neus i portant la pluja per propiciar les collites. Es diu també que la gepa de la seva esquena representava els sacs de llavors i les cançons que portava.
La llegenda també explica que el so de la seva flauta simbolitzava el pas de l'hivern a la primavera. Es deia que la flauta de Kokopelli es podia escoltar en la brisa de primavera, mentre entrava la calidesa estival.
També s'explica que Kokopelli era la font de la concepció humana. La llegenda diu que tot el món ballaria i cantaria durant tota la nit quan escoltessin la flauta de Kokopelli.
Al matí següent fins i tot les donzelles estarien embarassades.
Qualsevol que sigui el verdader significat de Kokopelli, ha estat font d'inspiració musical i dansa, i ha repartit alegria als que l'envoltaven. Fins i tot avui, Kokopelli, amb la seva gepa i la seva flauta, és sempre benvingut a les cases dels nadius americans.
TORNA A DALT
Cançó relacionada: "The Apache Honoring Song" per Walela.
Els apatxes són una tribu ameríndia nativa d'Arizona (Estats Units). El terme apatxe probablement procedeixi del zuñi apachu, que significa enemic, d'allà el nom que els van posar els espanyols. Es denominaven a si mateixos Ndee, que vol dir la gent. Parlaven una sèrie de llengües atabascanas meridionals, que s'han classificat en apatxe de les planes, apatxe oriental i apatxe occidental.
Eren pescadors, caçadors i agricultors. Vivien en petits grups basats en la família. Els grups es formaven amb diverses famílies de caràcter matriarcal. Compartien el mateix ritu dels sioux i els cheyennes
Quan van arribar els espanyols, els apatxe havien arribat al sud-oest d'EE.UU. en una migració d'uns 500 anys des del Canadà. Va ser una tribu poderosa i guerrera, en contínua lluita amb els blancs. La rendició de la tribu va tenir lloc el 1886, quan els chiricahuas van ser deportats a Florida i Alabama, on van estar sota confinament militar. Sempre van mostrar una gran ferocitat com a guerrers i molta habilitat com estrategs.
L'any 1900 vivien uns 17000 apatxes en llibertat. El seu cap més conegut, Gerónimo (Gokhlayeh), va néixer el 1829 i va morir per causes naturals en una reserva de Lousiana l'any 1909. Va succeir com a cap dels apatxes Cochise, que va viure 62 anys. El fill de Cochise, Tassa, va designar Gerónimo com a successor del seu pare. Ara es troben en reserves a Arizona, Nou Mèxic i Oklahoma en un nombre d'entre 5500 i 6000. Una petita minoria de 20 apatxes mescaleros encara subsisteixen a la frontera nord dels estats mexicans de Chihuahua, Sonora i Coahuila.
TORNA A DALT
Cançó relacionada: "Nightsong" per Navajo.
Els navajos, probablement, van emigrar del Canadà a la part sud-occidental d'Amèrica del Nord fa mil anys. Una vegada assentats allà van aprendre de les tribus Poble a conrear la terra i a teixir, adquirint bestiar dels espanyols en el segle XVII. També van aprendre a treballar objectes de plata com a resultat del seu contacte amb els mexicans en el segle XIX.
Actualment són la tribu més nombrosa als Estats Units.
L'autònim és diné que significa 'el poble'.
Es la Reserva Índia més gran als Estats Units que cobreix més de 27.000 milles quadrades en l'estat d'Arizona, Nou Mèxic i Utah. L'alt camp desèrtic té algunes de les característiques geològiques més estranyes i boniques als EUA.
El navajo és el poble natiu nord-americà més nombrós, de 175.000 individus, que viuen a Arizona, Nou Mèxic, Utah i Colorado al sud-oest dels Estats Units i 28 navajos que viuen a Chihuahua i Sonora del nord de Mèxic.
Navajo és el nom que els van donar els primers exploradors espanyols en cridar-los indis apatxes de navajó. Eren nòmades, enemics de les tribus sedentàries, dels espanyols, dels mexicans i dels angloamericans. Actualment s'han barrejat amb altres races, incloent la blanca.
Grup de parla atapascana, són originaris del Canadà i no van emigrar al sud-oest americà fins al segle XIII. Des del seu contacte amb els espanyols van aprendre a criar ovelles i a treballar la plata i les pedres precioses. En el segle XIX van tenir diversos enfrontaments violents amb les Forces Armades dels Estats Units, però al final van ser sotmesos.
Durant la Segona Guerra Mundial, diversos milers de navajos es van unir a les Forces Armades de EE.UU., en les que van ser sovint utilitzats com a operadors de radi, parlant la seva llengua nativa, que era impossible de comprendre pels japonesos. Això s'ha reflectit en el cinema a diverses pel·lícules, entre la que destaca Windtalkers, amb Nicolas Cage de protagonista.
En l'actualitat, la capital dels navajos està en Window Rock, Arizona. Estan involucrats en una àmplia varietat d'empreses econòmiques que inclouen el cultiu, la mineria i la producció i venda de catifes teixides i joieria típica.
TORNA A DALT
