Cançó relacionada: "If I Never Knew You" per The Cheetah Girls.
Va ser motiu d'una pel·lícula de Walt Disney i es va convertir en una bonica història d'amor, i com gairebé sempre en aquests casos, en una llegenda més o menys versemblant.
Pocahontas va ser la protagonista d'aquesta història d'amor que a molts ens agradaria reeditar.
Els anglesos van arribar a terres americanes a fi d'apropiar-se de tot allò que els pogués ser útil per les seves finalitats d'expansió, incloent, evidentment, les propietats dels nadius.
Pocahontas va néixer aproximadament sobre l'any 1.595 en les proximitats de Jamestown, primer establiment anglès en el que avui és Virgínia als Estats Units. Filla d'un cap de la tribu dels Powhatan, el seu nom verdader va ser el de Matoaka, encara que els anglesos la coneixien com Pocahontas. (El sobrenom de Pocahontas significa trapella).
La història de la factoria Disney està basada en una llegenda però que manca de rigor històric. Es cert que en aquell temps entre els colons del riu James va viure un tal John Smith, home aristocràtic anglès, aventurer i que va arribar a la colònia quan tenia setze anys amb la il·lusió de trobar el nou Daurat.
Tot comença amb l'arribada d'un misteriós vaixell de colons anglesos, capitanejat pel valent John Smith, que volien imposar la seva pròpia versió de la civilització, fora o no desitjada. El Governador Ratcliffe (David Ogden Stiers), és el líder enutjat de la Virgínia Cia., una persona que es diverteix usant els canons alegrement per anivellar els boscos. En un dels molts enfrontaments que van existir entre els anglesos i els nadius va ser fet presoner Jhon Smith sent condemnat al sacrifici.
Entrant en la llegenda, Pocahontas, que en aquell temps comptava 13 anys, impressionada per l'anglès va intercedir davant del seu pare perquè li fos perdonada la vida. Davant de la seva negativa i just en el moment en què anava a ser decapitat va recolzar el seu cap al costat de la seva per ser immolada. Aquest fet va fer que se suspengués l'execució i va ser el principi d'una pau duradora.
Fins aquí la llegenda, però està documentat històricament que Pocahontas o Matoaka va exercir un important paper mediador entre els colons anglesos i els indis Powhatan, unes vegades obligada i altres de pròpia iniciativa.
La tornada a Anglaterra, l'any 1.609, de Jonh Smith va fer que es deterioressin de nou les relacions i llavors el governador de la colònia anglesa, Samuel Argall, no va dubtar de fer presonera la filla del cap de la tribu amb l'esperança d'aconseguir una pau duradora.
En el seu captiveri es va convertir al protestantisme, es va guanyar les simpatías de la colònia i va captivar un distingit colon anomenat John Rolfe amb qui va contreure matrimoni previ beneplàcit del representant del Govern anglès, sir Thomas Dale, i del seu pare, cas insòlit coneixent el xenòfob i racista que són els saxons.
Aquesta unió va donar una llarga pau a la zona i a Pocahontas un fill, Thomas.
En el 1.616 viatja a Anglaterra on va ser presentada al Rei Jacobo I Estuardo, rebent grans honors. Per a llavors ja era coneguda com Lady Rebeca. Quan preparava la seva tornada a terres americanes a l'any següent va contreure verola i va morir a Grasend, al comtat de Kent. En aquell moment va entrar a formar part d'un dels principals mites d'Amèrica del Nord.
En el 1995 la productora cinematogràfica Walt Disney va rodar una pel·lícula de dibuixos animats sobre Pocahontas, fent amb ella, que el món sencer conegués aquesta bonica figura de la història americana.
TORNA A DALT
Cançó relacionada: "Buffalo Bill's Wild West Show"
Va néixer en l'estat d'Iowa, a prop de Le Claire el 26 de febrer de 1845 i va morir el 10 de gener de 1917. Va ser soldat, explorador, caçador de búfals i empresari d'espectacles. Va ser una de les figures més importants del vell oest nort-americà.
William Frederick Cody, era orfe de pare als onze anys i es va veure obligat a buscar l'aliment traballant com a missatger a cavall, a Kansas. Abans de complir els vint anys ja era un consumat genet, rastrejador i tirador.
Durant la seva vida aventurera va participar en la guerra de Secessió, va treballar per al Pony Express, va provar sort com a cercador d'or i va ser explorador civil a les campanyes del Quinto de Cavalleria contra la resistència índia a l'oest del Mississippi. Aviat es va guanyar una bona reputació com a coneixedor del terreny i dels costums natius.
Però l'activitat que li valgués el pseudònim que el va fer famós (Buffalo Bill) va ser la cacera del búfal, que va exercir amb inigualable perícia entre 1867 i 1868 per proporcionar aliment als obrers del ferrocarril: en vuit mesos va abatre 4.280 peces. En breu, la fama de les seves corregudes el va convertir en una llegenda viva de la conquesta de l'Oest, i en un heroi popular que omplia les pàgines de diaris i novel·les, que relataven com, suposadament, s'havia batut en duel amb l'indi cheyenne Cabellera Amarilla, a qui havia aconseguit ferir de bala, apunyalar al cor i arrencar la cabellera en menys de cinc segons.
En el cim de la seva fama, les classes acomodades de la Costa Est, així com la noblesa europea, reclamaven els seus serveis com a guia a les seves partides de cacera. Conscient de l'admiració que despertava la seva figura, l'any 1883 va fundar el seu propi espectacle, una barreja d'actuació circense i lliçó d'història en la qual dramatitzava la vida del Llunyà Oest i incloïa pintoresques exhibicions de punteria, i conducció de diligències.
En el seu repartiment figuraven grans tiradors, indis (el mateix Toro Sentado va arribar a formar part d'ell) i animals. La mala gestió del seu negoci el va portar a la ruïna i es va retirar del món de l'espectacle amb prou feines dos mesos abans de la seva mort.
Cody va morir el 10 de gener de 1917. A petició pròpia va ser enterrat a la muntanya del lloc d'observació de Colorado, a l'oest de la ciutat de Denver, situada a la vora de les muntanyes rocoses i de l'alt dels grans plans. Una hora abans de la seva mort, Cody es va convertir al Catolicisme. Encara que tard, va reconèixer que era un error haver eliminat pràcticament una espècie de la faç de la terra.
En contrast amb la seva imatge esterotipada d'home dur, Buffalo Bill va impulsar els drets dels indis americans i de les dones. A més, malgrat el seu passat com a caçador de búfals, va recolzar la seva conservació denunciant la cacera furtiva i pressionant per instaurar una temporada de cacera.
Bill va ser un partidari ferm dels drets dels indis. Va ocupar molts indígenes com Toro Sentado, intentant oferir una vida millor, i dients d’ells:
"L'enemic anterior, actual amic, l'americà. ", i va dir una vegada:
"Tots els aixecaments indis que he conegut han estat resultat de promeses trencades i de tractats trencats pel govern. "
TORNA A DALT
Cançó relacionada: "The Ballat Od Davy Crockett" i "Pancho Lopez"
David Crockett nascut el 17 d'agost de 1786 i desaparegut el 6 de març de 1836 va ser un heroi popular dels Estats Units del segle XIX.
Conegut també pel nom popular "King of the Wild Frontier" ("Rei de la salvatge frontera") va representar a Tennessee en el Congrés dels Estats Units, va lluitar en la Independència de Texas i va morir als 49 anys d'edat en la Batalla d'El Álamo.
Davy Crockett va néixer a prop del riu Nolichucky al comtat de Greene, Tennessee.
Els seus avis havien emigrat a Amèrica i Davy va ser el cinquè dels nou fills de John i Rebecca Hawkins Crockett.
Es diu que Crockett va matar un ós als tres anys d'edat, un relat completament fals que, tanmateix, és tan entretingut i irresistible que impregna de mite la història de Crockett.
La veritat és que els seus primers anys van estar replets d'aventures, conflictes i viatges.
Poc després de començar a anar a l'escola, Crockett va abandonar la seva casa per evitar ser castigat per haver colpejat un company. Va passar molts anys vagant de poble en poble i durant aquest període va visitar la major part de Tennessee i va desenvolupar les seves habilitats com a caçador.
El 12 d'agost de 1806 Crockett es va casar amb Polly Finley amb qui va tenir tres fills. Després de la mort de Polly, Davy es va tornar a casar el 1816 amb una vídua anomenada Elizabeth Patton, amb la qual va tenir tres fills més.
El 24 de setembre de 1813 es va allistar al Segon Regiment de Tiradors muntats voluntaris durant noranta dies i va servir sota el comandament del coronel John Coffee, període en què va marxar cap al sud i es va endinsar a l'actual Alabama.
Va ser rellevat del servei el 27 de març de 1815. Crockett va ser promocionat a tinent coronel del Regiment cinquanta-setè de la Milícia de Teneesee el 27 de març de 1818.
El 17 de setembre de 1821 Crockett va ser elegit per al Comitè de Propostes i Queixes. El 1826 i el 1828 va ser elegit per al Congrés dels Estats Units.
Com a congressista, Crockett va recolzar els drets dels "squatters" (exclosos de la compra de terres a l'Oest i que no tenien cap propietat). També es va oposar a l'Indian Removal Act del president Andrew Jackson. Aquesta oposició a Jackson va causar la seva derrota quan es va presentar a la reelecció el 1830. Tanmateix va guanyar quan es va tornar a presentar el 1832.
Crockett va ser un acèrrim enemic del malbaratament del govern.
"Tinc tant respecte per la memòria dels morts com simpatia pels sofriments dels vius".
El 1835 va ser novament derrotat en les eleccions, després del que va afirmar:
"Li vaig dir la gent del meu districte que els serviria tan fidelment com havia fet fins ara; però en cas contrari... podeu anar-vos-en tots a l'infern, i jo aniré a Texas".
I aixi ho va fer, unint-se a la Revolució de Texas.
El 31 d'octubre de 1835 Crockett va abandonar Tennessee per anar a Texas. El 14 de gener Crockett i uns altres 65 homes van firmar un jurament davant del jutge John Forbes del Gobierno Provisional de Texas per a sis mesos.
"He prestat jurament al govern, m'he enrolat com a voluntari i sortiré cap a Rio Grande en uns quants dies amb els voluntaris dels Estats Units".
A cada home se li van prometre 4 600 acres (19 km²) de terra com a pagament. El 6 de febrer Crockett i uns altres cinc homes van cavalcar fins a San Antonio i van acampar als afores del poble.
Respecte als fets esdevinguts en la Revolució de Texas, i concretament respecte a la mort de Crockett en la Batalla de l'Àlamo, hi ha desacords. La versió popular i que ha passat a formar part de la llegenda de Davy Crockett és la següent:
William B. Travis era el comandant a càrrec del lloc d'El Álamo. La seva petició d'auxili, que s'ha utilitzat per exemplificar la llegenda del valor i fortalesa nord-americans, va ser resposta per Davy Crockett, que es va unir a les forces de William Travis.
L'exèrcit de Texas que comptava amb uns 250 homes, es va veure desconcertat per l'atac de 1500 soldats mexicans. Els comandants mexicans, conscients de la seva superioritat numèrica i estratègica, li van oferir la rendició. Travis, recolzat pel seu exèrcit al complet, va rebutjar rendir-se.
Travis va combatre junt amb Crockett i Bowie contra els atacants mexicans durant 13 dies. En aquest temps el més destacat en la batalla de l'Àlamo van ser els continus bombardeigs nocturns per part de l'exèrcit de Santa Anna. El 7è dia del lloc de l'Alamo, Davy Crockett va escoltar com la banda de l'exèrcit de Santa Anna tocava la càrrega de cavalleria presa de l'exèrcit Espanyol.
Llavors va pujar al punt més alt del fort, va treure el seu violí i va començar a tocar alhora que la banda de l'exèrcit mexicà; una vegada Crockett va haver acabat de tocar, l'únic que es va sentir al fort assetjat i al poble va ser el silenci. Crockett, precedit per la seva fama, va aconseguir evitar que el fort fos bombardejat aquella nit. La nit en què els mexicans van decidir atacar, els nord-americans es van defensar tractant d'evitar que El Álamo caigués a mans Mexicanes. En finalitzar el setge, un grup de supervivents que s'havien rendit i entre qui es trobava Davy Crockett va ser conduït davant de Santa Ana. Encara que van pregar pietat i van afirmar que es trobaven al fort per casualitat Santa Anna va ordenar la seva execució ignorant les peticions de clemència de la seva pròpia tropa.
A la seva tomba resa: "Davy Crockett, pioner, patriota, soldat, explorador, legislador de l'estat, congressista, martiritzat a El Álamo. 1786-1836".
Una de les cites de Crockett, que van ser publicades entre 1835 i 1856 (junt amb les de Daniel Boone i Kit Carson) és:
"Assegura’t sempre d'estar en el cert, i llavors avança".
La cançó The ballad of Davy Crockett acompanyava a una famosa sèrie de televisió el 1955 produïda per Walt Disney. Aquell any, quatre versions de la cançó van aparèixer en les llistes d'èxits. Tres d'ella (una de Bill Hayes; una de l'actor de la sèrie Fess Parker i una altra de "Tennessee" Ernie Ford) van arribar al top 10 simultàniament, sent la d'Hayes la que assolís el número 1.
Disney va mostrar Crockett com un heroi fronterer, el símbol del patriotisme. Crockett seria el que va arrabassar Texas als Mexicans i va aconseguir la victòria.
Després que s'esvaís l'efecte de la sèrie de Disney John Wayne va encarnar Crocket a la pel·lícula de 1960 The Alamo (1960) (la primera pel·lícula que va dirigir).
En 1948, Johnny Lang i Elliot Daniel van compondre una sàtira de texans americans. Parlo de Pancho López, la deliciosa caricatura inventada pel compositor mexicà Lalo Guerrero per burlar-se dels herois de l'oest nord-americà. Com ells, el valerós Pancho López va començar primerenc la seva vida d'aventurer, i, com ells, va necessitar poc temps per acumular gesta després de gesta. Però com alguns dels texans emblemàtics, va morir poc menys que en l'adolescència.
Encara que aquesta cançó ha estat himne informal de la població mexicana al sud dels Estats Units, la música és de dos autors gringos, Burns i Blackburn, que la va compondre per Davy Crocket.
La lletra, en canvi, és obra d'un chicano, el compositor Lalo Guerrero, nascut el 1916 i mort el 2006 a qui es considera el pare de la música tex-mex i que va deixar més de 700 cançons. Cap d'elles, això sí, tan cèlebre com la de Pancho Lopez.
TORNA A DALT
Cançó relacionada: “The Battle Of New Orleans”
La història dels Estats Units, i en aquest cas que ens ocupa avui, centrat a Nova Orleans, ha donat molt en la literatura mundial, però també en la música. Nova Orleans, bressol d'infinitat de famosos músics, és també bressol dels majors desastres de tots els temps, entre ells l'uracá Katrina. Però el segle XIX va ser la batalla de New Orleans la que va acaparar l'atenció del món sencer. Anglesos i americans, llavors enemics, es disputaven Luisiana. Era l'any 1814. Aquests eren els antecedents.
Quan Napoleó Bonaparte va derrotar els austríacs el 1800, va deixar veure clarament que es proposava dominar Europa. Tenia posada la mira a Anglaterra, però primer havia de controlar la resta d'Europa, i a més necessitava fons per costejar les seves campanyes. Luisiana no li importava gran cosa, però es va adonar que podia usar-la per negociar si amenaçava Espanya. Per tant, li va exigir a Carles IV que tornés el territori a França. El rei espanyol va accedir. No obstant això, Carles IV va acabar sent destronat per Napoleón i els francesos van envair Espanya, fet que va precipitar l'enderrocament de l'imperi espanyol a Amèrica. Entretant, Luisiana, va ser el preu que el rei va pagar per guanyar temps.
Encara que Espanya va cedir Luisiana a França el 1800, la cerimònia oficial es va dur a terme tres anys després, el 30 de novembre de 1803, data en la qual la bandera espanyola va ser arriada i el pavelló francès es va hissar de nou. Les autoritats governamentals que representaven Espanya van ser cessades i els nous funcionaris francesos van prendre possessió. Aquesta formalitat es va haver de complir perquè Luisiana fos degudament lliurada als Estats Units, ja que l'abril d'aquell any el tercer president d'aquest país, Thomas Jefferson, l'havia comprat de Napoleón Bonaparte. En ser hissada el 20 de desembre de 1803, la bandera nord-americana oneja sobre una Luisiana molt vasta que s'estén aproximadament des del golf de Mèxic fins al Canadà, i des del riu Mississippi fins a les muntanyes Rocoses. Al final, aquest territori es dividirà per formar uns altres 13 estats.
El governador és llavors William Charles Cole Clairborne, qui té davant de si una empresa àrdua. Els luisianos parlen francès, espanyol o altres llengües, però l'anglès els resulta aliè. Per a una població aclaparadorament catòlica, no protestant, la imposició de noves lleis d'origen anglès va resultar penosa. L'animositat entre els criolls originals de Luisiana i els anglosaxons nord-americans nouvinguts, es prolongaria molts anys després de la compra del territori.
El 30 d'abril de 1812, exactament nou anys després d'haver estat comprada, Luisiana es va convertir en l'estat número 18 i Clairborne va resultar electe governador. Als pocs dies, els Estats Units li va declarar la guerra a Anglaterra. Els combats es van deslliurar terra endins, al principi amb gran èxit per a les forces angleses, que fins i tot van arribar a atacar Washington, D.C., i van cremar la Casa Blanca. Va ser llavors quan es va ordenar al general Andrew Jackson que marxés amb les seves tropes cap al sud. En el 1814, corrien rumors que els anglesos atacarien Nova Orleans. Jackson els va derrotar a Mobile, Alabama, però la verdadera invasió encara estava per arribar.
Els anglesos s'estaven preparant per envair Luisiana el desembre, llançant un assalt massiu comandat pel general Edward Packenham. Per la seva part, Jackson es va assabentar dels plans i es va posar a preparar la defensa. L'assalt a Nova Orleans va començar el 28 de desembre i els anglesos van ser rebutjats; el 8 de gener de 1815 es va produir l'atac definitiu, però va tornar a topar-se amb una fera resistència. El propi Packenham va resultar mort, igual com el seu segon al comandament, el general John Keane. Els anglesos es van retirar el 27 de gener. La batalla de Nova Orleans va posar fi a les temptatives angleses de dominar alguna part del territori nord-americà.
La naturalesa multicultural de Nova Orleans va ser la característica principal de la ciutat durant el segle XIX. La ciutat va créixer ràpidament amb la influència de les cultures nord-americana, francesa i la immigració de colons francesos des d'Haití. Durant la guerra anglo-nord-americà, els britànics van intentar conquerir la ciutat, però van ser repel·lits per la forces liderades per Andrew Jackson.
La població de la ciutat es va duplicar en els anys 1830 arribant a tenir 102.000 habitants, convertint-se en la quarta ciutat dels Estats Units i la més gran del sud del país. Nova Orleans va ser la capital de l'estat de Louisiana fins a 1849 i entre 1865 i 1880.
La importància del seu port va convertir Nova Orleans en punt de comerç dels esclaus destinats al sud dels Estats Units. Alhora era la ciutat amb major nombre de ciutadans afro-americans lliures.
Durant la Guerra de Secessió Nova Orleans va ser capturada per les forces de la Unió sense major resistència i no va sofrir la destrucció de la guerra de la resta del sud del país.
New Orleans és actualment la ciutat més gran de l'estat de Luisiana, als Estats Units. És també el principal port del riu Mississipí. L'any 2000, la seva població era de 484.674 habitants. Després de ser parcialment destruïda per l'huracà Katrina el 2005, la població va disminuir considerablement per evacuació o defunció i al 2006 la població era aproximadament la meitat, entre 192.000 i 230.000 habitants.
Nova Orleans és una ciutat multicultural del sud dels Estats Units (amb especial influència francesa, espanyola i africana) i altament coneguda per la celebració de les seves festes, la seva música i la seva cuina. Esdeveniments com el Mardi Gras, Jazz Fest i el Sugar Bowl mantenen a la ciutat com una destinació turística constant.
TORNA A DALT
