La Batalla de Nova Orleans (1.814)
Cançó relacionada: “The Battle Of New Orleans”
La història dels Estats Units, i en aquest cas que ens ocupa avui, centrat a Nova Orleans, ha donat molt en la literatura mundial, però també en la música. Nova Orleans, bressol d'infinitat de famosos músics, és també bressol dels majors desastres de tots els temps, entre ells l'uracá Katrina. Però el segle XIX va ser la batalla de New Orleans la que va acaparar l'atenció del món sencer. Anglesos i americans, llavors enemics, es disputaven Luisiana. Era l'any 1814. Aquests eren els antecedents.
Quan Napoleó Bonaparte va derrotar els austríacs el 1800, va deixar veure clarament que es proposava dominar Europa. Tenia posada la mira a Anglaterra, però primer havia de controlar la resta d'Europa, i a més necessitava fons per costejar les seves campanyes. Luisiana no li importava gran cosa, però es va adonar que podia usar-la per negociar si amenaçava Espanya. Per tant, li va exigir a Carles IV que tornés el territori a França. El rei espanyol va accedir. No obstant això, Carles IV va acabar sent destronat per Napoleón i els francesos van envair Espanya, fet que va precipitar l'enderrocament de l'imperi espanyol a Amèrica. Entretant, Luisiana, va ser el preu que el rei va pagar per guanyar temps.
Encara que Espanya va cedir Luisiana a França el 1800, la cerimònia oficial es va dur a terme tres anys després, el 30 de novembre de 1803, data en la qual la bandera espanyola va ser arriada i el pavelló francès es va hissar de nou. Les autoritats governamentals que representaven Espanya van ser cessades i els nous funcionaris francesos van prendre possessió. Aquesta formalitat es va haver de complir perquè Luisiana fos degudament lliurada als Estats Units, ja que l'abril d'aquell any el tercer president d'aquest país, Thomas Jefferson, l'havia comprat de Napoleón Bonaparte. En ser hissada el 20 de desembre de 1803, la bandera nord-americana oneja sobre una Luisiana molt vasta que s'estén aproximadament des del golf de Mèxic fins al Canadà, i des del riu Mississippi fins a les muntanyes Rocoses. Al final, aquest territori es dividirà per formar uns altres 13 estats.
El governador és llavors William Charles Cole Clairborne, qui té davant de si una empresa àrdua. Els luisianos parlen francès, espanyol o altres llengües, però l'anglès els resulta aliè. Per a una població aclaparadorament catòlica, no protestant, la imposició de noves lleis d'origen anglès va resultar penosa. L'animositat entre els criolls originals de Luisiana i els anglosaxons nord-americans nouvinguts, es prolongaria molts anys després de la compra del territori.
El 30 d'abril de 1812, exactament nou anys després d'haver estat comprada, Luisiana es va convertir en l'estat número 18 i Clairborne va resultar electe governador. Als pocs dies, els Estats Units li va declarar la guerra a Anglaterra. Els combats es van deslliurar terra endins, al principi amb gran èxit per a les forces angleses, que fins i tot van arribar a atacar Washington, D.C., i van cremar
Els anglesos s'estaven preparant per envair Luisiana el desembre, llançant un assalt massiu comandat pel general Edward Packenham. Per la seva part, Jackson es va assabentar dels plans i es va posar a preparar la defensa. L'assalt a Nova Orleans va començar el 28 de desembre i els anglesos van ser rebutjats; el 8 de gener de 1815 es va produir l'atac definitiu, però va tornar a topar-se amb una fera resistència. El propi Packenham va resultar mort, igual com el seu segon al comandament, el general John Keane. Els anglesos es van retirar el 27 de gener. La batalla de Nova Orleans va posar fi a les temptatives angleses de dominar alguna part del territori nord-americà.
La naturalesa multicultural de Nova Orleans va ser la característica principal de la ciutat durant el segle XIX. La ciutat va créixer ràpidament amb la influència de les cultures nord-americana, francesa i la immigració de colons francesos des d'Haití. Durant la guerra anglo-nord-americà, els britànics van intentar conquerir la ciutat, però van ser repel·lits per la forces liderades per Andrew Jackson.
La població de la ciutat es va duplicar en els anys 1830 arribant a tenir 102.000 habitants, convertint-se en la quarta ciutat dels Estats Units i la més gran del sud del país. Nova Orleans va ser la capital de l'estat de Louisiana fins a 1849 i entre 1865 i 1880.
La importància del seu port va convertir Nova Orleans en punt de comerç dels esclaus destinats al sud dels Estats Units. Alhora era la ciutat amb major nombre de ciutadans afro-americans lliures.
Durant
New Orleans és actualment la ciutat més gran de l'estat de Luisiana, als Estats Units. És també el principal port del riu Mississipí. L'any 2000, la seva població era de 484.674 habitants. Després de ser parcialment destruïda per l'huracà Katrina el 2005, la població va disminuir considerablement per evacuació o defunció i al 2006 la població era aproximadament la meitat, entre 192.000 i 230.000 habitants.
Nova Orleans és una ciutat multicultural del sud dels Estats Units (amb especial influència francesa, espanyola i africana) i altament coneguda per la celebració de les seves festes, la seva música i la seva cuina. Esdeveniments com el Mardi Gras, Jazz Fest i el Sugar Bowl mantenen a la ciutat com una destinació turística constant.
